sant joan d'anunci!
28 de juny 2010
12 de juny 2010
jorge drexler

ja fa uns quants dies que estic estudiant per els examens de juny, i entremig m'he permés dues sortides de luxe, la primera va ser per el concert de Mishima de l'anterior post i la segona ha estat per el concert que Jorge Drexler va fer a l'Auditori d'on en vam sortir amb el cor inflat de MÚSICA, de molt bona música que el cantautor va saber compartir amb la seva banda i el públic que l'escoltàvem emocionats.
uau!!!
l'àlbum que presenta és amar la trama.
crònica del país
03 de juny 2010
vam tornar a tremolar...

Noche apoteósica
Mishima mostró en el Apolo los poderes que aúpan al grupo como interlocutor de su generación
LUIS HIDALGO - Barcelona - 03/06/2010 El País
Y lo fue tanto que cabe preguntarse qué hacía el público de Mishima antes de que ellos les interpelasen. Cuando los 30 no son una esperanza de madurez sino la confirmación de que esta resulta problemática, se abre un nuevo territorio. De eso habla Mishima, de rupturas, heridas, anhelos, realizaciones, fracasos y pequeñeces como pagar facturas, hacer llamadas y ocuparse de recados. Ese fue el guión anoche, explicitado en canciones que descansaron en el repertorio de sus dos últimos discos y que contaron con las complicidades de Paco Loco -productor del último trabajo del grupo- y del Quartet Brossa, brillante apoyo en temas como L'ombra feixuga y L'estrany. Una verdadera celebración generacional.
El alcance de esta comunión fue tal que el propio David Carabén, cantante de Mishima, se sintió conmovido al llenar esa sala en la que otras veces había cantado junto con su grupo para el tapizado y unos cuantos amigos. La emoción pudo a la contención y su forma de interpretar y estar se vio demasiado empujada por la circunstancias, esas mismas que restaron importancia y trascendencia a cualquier falta de precisión y mesura.
Sólo faltó que Manel, grupo con el que Mishima comparte representante, hiciese acto de aparición para que el hervor ya resultase casi incontrolable. Grupos de casa afirmándose en casa mostrando las distintas razones de un mismo éxito.
Tras más de hora y media de celebración, una celebración musical y generacional, un sentirse parte de la misma tripulación, un vivir la vida mirándola desde el mismo ángulo, Mishima acabó su gran noche. Es más que probable que tenga más. No suele ser frecuente que un grupo llegue con tanta nitidez a su público, parte del cual hoy tendrá la voz tamizada por la afonía. Es el pequeño peaje que se paga por haberse sentido protagonista, al menos una noche, de la propia vida, contada por aquel a quien se atribuye potestad para hacerlo.
16 de maig 2010
room in rome

va ser l'alternativa a la nit dels museus! sí, sí, no vaig poder entrar a CAP museu! a les 21 ja hi havia cues quilomètriques a la fundació antoni tàpies, la pedrera i al museu egipci! en fi que vist l'èxit que té l'art quan és gratuït vaig decidir anar a veure la última de julio medem, room in rome i em vaig oblidar de les cues i barcelona per anar cap a una habitació de roma on també hi passaven coses.
us la recomano!
[aquesta foto de la peli és preciosa! m'encanten els adoquinats, són molt de roma!]
15 de maig 2010
la nit dels museus

a les 19h ha començat la nit del museus i 38 museus de la ciutat estaran oberts fins a la 1 de la nit gratuïtament. molts d'ells aprofiten per a programar-hi activitats especials, com tallers per nens, visites guiades, concerts i moltes coses més.
no tardaré a sortir al carrer per pendrem entre els murs tapissats d'art enmig de la fosca nit...
aprofiteu!!
[a la foto: fundació antoni tàpies, barcelona]
05 de maig 2010
sant jordi

aquest és el llibre que em van regalar per sant jordi: Génesis de Robert Crumb. deu ser que últimament se'm veu llegint textos d'aquest tipus* i ha semblat una excel·lent oportunitat per regalar-m'ho en format còmic. una molt bona idea!
* imprescindible per la història de l'art (puntualitzo, jeeje!)
07 d’abril 2010
22 de març 2010
the swell season

fa unes setmanes que vam tenir la sort d'anar al concert de the swell season, els responsables de la banda sonora de la peli "Once" (el primer post d'aquest blog està dedicat a ells).
feia temps que no veia a un grup tan entregat al seu treball, va ser un gustàs! van superar les nostres espectatives.