L’explosió de color de Pontormo, la delicadesa de Bronzino, la força de Miquel Àngel, la psicologia de Masaccio, l’ambigüitat de Donatello.
El poder Medici, la idealització de Botticelli, l’ordre brunelleschià, la serpentinata i el non finitto de Miquel Àngel, la saviesa de Giotto, la bella reinvenció de Palladio, la fantasia de Gulio Romano, el paissatge de la Toscana.
La puresa de Cellini, el moviment esperpèntic de Giambologna, les nimfes manieristes d’Ammannati, la perspectiva renaixentista, els puttis de Mantegna, el lloré de Dante, el paradís de Ghiberti.
Les portes del cel de San Miniato, la llum de Venècia, la illuminazioni de la biennale, la relliscada de l’Aurora medicea, la grandesa de la sala del Cinquecento, l’emoció dels Uffizi, la bella façana de Santa Maria Novella,
la nostra casa florentina.
L’art, la puresa, l’emoció, la felicitat, l’amor, la vida.
Avui he trobat una definició que Lorca va fer del teatre que m'ha agradat molt: El teatre és la poesia que s'aixeca del llibre i es fa humana. I al fer-se, parla i crida, plora i es desespera. El teatre necessita que els personatges que apareguin a l'escena duguin un vestit de poesia i al mateix temps que se'ls vegin els ossos, la sang.
Imatge de l'espectacle Dunas [Maria Pagés i Sidi Larbi] A principis d'agost estaran al Liceu. vídeo
feia temps que no m'ho passava tant bé veient una obra de teatre, en surts feliç i entusiasmat! han aconseguit que sigui una comèdia fresca i molt espontània.
ahir vaig anar al concert que sílvia pérez cruzfeia a la 2 de l'apolo amb refree, de sobte quan va començar a cantar es va fer un silenci absolut, la seva veu va omplir la sala i tots vam quedar captivats pel seu cant, no calia més....
Pina Bausch va ser una ballarina i coreògrafa que als anys 70 va revolucionar el teatre-dansa, va morir fa tres anys però la seva obra perdura a través de la seva companyia. No fa massa que la vaig descobrir i cada dia n'estic més fascinada.
Tot va començar fa un parell d'anys quan el Marc Serena va decidir fer la volta al món per entrevistar a 25 joves de 25 anys (la mateixa edat que tenia ell) de 25 països d'arreu del món. A la vegada va obrir un blog i molts el vam seguir dia a dia fent-nos partíceps de les seves aventures, tot un privilegi! El fruit d'aquest viatge el recull en el llibre de La Volta dels 25farcit d'experiències.Us el recomano!
aquest dissabte vam somiar truites amb l'albert pla, el pascal comelade i la seva banda inclassificable.un viatge de somnis cap al món interior que tornaria a repetir encantada!
Miquel Barceló La travessia del desert, 1988 tècnica mixta sobre tela 266x297 cm col·lecció particular
resulta molt apropiada aquesta imatge de desert per descriure com està barcelona aquesta primera setmana d'agost. no em disgusta, per molt calurosa i solitària que estigui ja que només aquí pots anar a veure aquest fantàstic quadre del miquel barceló alcaixafòrumi ampliar amb la de l'arts santa mònica, és una bona oportunitat per conèixer a fons l'artista més internacional del nostre país. jo he descobert que hi ha coses que m'agraden més que altres com aquesta sèrie del desert o els dibuixos d'àfrica que són genials i insuperables! molt recomenable anar-hi, a més les dues es connecten amb la línia verda del metro (Drassanes i Pl. Espanya) i l'aire acondicionat no hi falta.
crec que la primera vegada que l'art em va impresionar i va provocar l'inici d'un interès que avui encara perdura va ser quan de petita vaig visitar el Museu Nacional de Catalunya amb l'escola i ens van explicar la col·lecció del romànic i la iconografia dels absis. vaig quedar tan sorpresa de que aquelles pintures diguéssin tantes coses que no me'n sabia avenir! feia temps que no hi pensava en això i suposo que és degut a que he estat tota la setmana pel MNAC assistint a un curs d'estiu que ha provocat que em vingués aquest record a la memòria. he tornat a reviure la mateixa sensació de fascinació i respecte que em van produïr aquelles obres fa tants anys. reconec aquell mateix sentiment encara viu i autèntic que em produeix moltíssima felicitat...
mnac [col·lecció online] imatge: CERCLE DEL MESTRE DE PEDRET Pintures de Pedret: Absis de l'Epístola Finals del segle XI – inicis del segle XII
